Monuments | Menorca.LA

Prehistòria

Thu, 17 Dec 2009 15:58:16 +0100

El poblat talaiòtic de Binissafúller, és el jaciment més espectacular del municipi. Va ser habitat des de l'any 1500 a.C. fins al segle II a.C.

Presenta una taula (monument religiós en forma de T), un talaiot (torre de vigilància i control del territori), diverses cases talaiòtiques, una sala hipòstila, dipòsits excavats a la roca i un tram del mur ciclopi a la zona nord del poblat.

Durant molts anys, les restes estaven cobertes per una espessa vegetació, que amagava una autèntica sorpresa per l'arqueologia menorquina. El 1988, després d'uns treballs de desforestació i alçament de planimetria, es varen descobrir intactes les dues pedres caigudes de la taula.

Dos anys més tard, l'única taula coneguda del municipi era alçada en la seva posició original.

Els antics habitants de l'illa enterraven els seus difunts a les coves excavades als penya-segats dels barrancs.

Biniparratx presenta un grup d'onze coves artificials, datades entre els segles VI i V a.C. A Binissafúller hi ha una altra necròpolis prehistòrica formada per 15 coves artificials d'entre les quals en sobresurt una que disposa d'un esplèndid pilar central amb un nínxol vertical centrat.

Molins

Thu, 17 Dec 2009 15:57:48 +0100

El Molí de Dalt, la majestuosa silueta del qual dóna la benvinguda al visitant, és un bell record dels tres molins de vent que, durant quasi 200 anys, van caracteritzar el conjunt arquitectònic de la vila fundada pels francesos.

Aquest molí va ser construït possiblement de forma coetània als habitatges que alçaren els primers veïns. Anys més tard, el 1776, ja funcionava el major dels tres molins, el Molí d'Enmig, situat al mateix carrer principal a pocs metres de l'anterior.

Finalment, al 1780 es construí el Molí de Baix en una tanca del carrer Comte de Lannion, a la part meridional del poble.

Durant dues centúries, els tres molins van formar part activa de l'estructura urbana de Sant Lluís i foren una peça essencial del benestar econòmic del poble. No obstant, el progrés tecnològic i en nombroses ocasions el vent -el seu principal aliat però també el seu pitjor enemic van acabar, fa una cinquantena d'anys, amb la bella estampa dels tres molins amb les seves antenes girant cara al vent.

Església

Thu, 17 Dec 2009 15:56:39 +0100

L'església és d'estil neoclàssic i va ser dissenyada per l'arquitecte i enginyer francès Antoine d'Allemand (1679-1760).

El seu enfront presenta un frontó amb l'escut d'armes de França, i un pòrtic amb tres arcs de mig punt, dels quals només a través de l'arc central s'accedeix a l'interior del temple.

Sobre la porta principal hi ha una petita escultura del rei Sant Lluís, de recent creació, ubicada a l'interior d'una capelleta rematada amb la creu de "Tau", tribut de Sant Antoni Abat, antic patró del poble. Sobre aquest arc s'hi troben esculpits els escuts d'armes de dos personatges relacionats amb la fundació del poble; són el comte de Lannion i l'intendent Causan.

També hi podem observar la inscripció gravada pels francesos i que recorda la fundació del temple. Diu així: "DIVO LUDOVICO SACRUM DEDICAVERE GALLI AN MDCCLXI".

L'interior del temple presenta un atri amb els escuts del bisbe de Mallorca, Bernat Despuig i Cotoner, i del bisbe de Menorca, Pedro Antonio Juano. Sobre l'atri s'eleva el cor construït l'any 1805.

Cases

Thu, 17 Dec 2009 15:52:07 +0100

Els caserius (llogarets) o agrupacions d'habitatges rurals són l'exponent més característic del paisatge a la zona de Sant Luís.

Ens referim als nuclis rurals de Binifadet, ses Barraques, es Pou Nou, es Consell, Torret, s'Ullestrar, Biniali, Biniparrell i ses Barqueres.

Es tracta de vivendes construïdes a prop d'un camí, separades entre sí i envoltades de petits horts.

La transmissió hereditària va afavorir l'aparició d'aquestes cases, en deixar per al fill major de la família la finca principal, i reservar una parcel·la per a cada un dels altres fills per a l'edificació d'una casa.

Aquests nuclis de població rural degueren conèixer un gran creixement a partir del segle XVIII, coincidint amb les dominacions britàniques.

La producció d'hortalisses i de raïm va assolir un gran auge i es van ampliar les zones de regadiu per satisfer la demanda de la població de Maó i els seus voltants.

La construcció de nombrosos murs de paret seca, que en aquesta zona arriba a límits insospitats, es va deure a la intensificació del conreu i al major aprofitament de la terra.