La "Guía de los quesos de España", defineix al de Maó "formatge de llet de vaca ocasionalment mesclada amb molt petits percentatges d'ovella. De forma paral.lelepípeda, cantells i arestes arrodonides, escorça compacte i coloració variable, entre blanc groguenc i groc terrós. Amb pasta molt compacte de color blanc o groguenc, amb aroma i sabor. Els seus ulls es troben en el centre de la massa d'aspecte mate o irregular..." La rigorosa definició poc aclareix sobre la subtil finura del sabor d'una peça tendre o la profunditat aromàtica d'un formatge curat. La qualitat dels formatges de Menorca es única. El seu sabor es el que sols poden oferir plenament els formatges artesans, elaborats amb esment tradicional i que avui ve a defendre la denominació d'origen. La tradició formatgera de Menorca ve d'antany. En el segle V una carta pastoral del bisbe Sever cita el "caseum" com a aliment dels menorquins. Un vell document de 1360 relata com Menorca va oferir formatge als reis Jaume I i Pere II. Durant el segle XV son els mercaders italians qui s'encarregaren de la seva exportació a altres terres. Una excel·lent combinació de pluja, humitat i pastura, aquelles pastures que donen a Menorca el verdor que es el millor i sucós escenari per a la plàcida vida de les seves vaques, son la base de la qualitat dels formatges. Tradicionalment l'elaboració del formatge, que pot ser tendre, curat o vell -segons el pas del temps-, la realitzen les "madones" -pageses- seguint un ritu o fórmula ancestral que exigeix que s'iniciï immediatament després del munyiment, el que afavoreix la coagulació. En resum: una delícia per el paladar més exigent, al temps que una important font d'ingressos per a l'economia insular.