Aquest palau edificat per a la família Oliver a principis del segle XIX destaca per les seves línies neoclàssiques de les seves façanes i per les pintures dels seus sostres pintades per artistes italians de l'època.
Arribem a la plaça del Príncep travessant el carrer d'Anunciavay, carrer on s'hi troben moltes cases vuitcentistes. En aquesta plaça cap destacar la casa Soler, construïda a principis del segle XIX, avui ocupada pel Casino Maonès. També hi ha la casa Martorell que fou objecte d'una reforma per l'arquitecte Femenias l'any 1913 i que fou seu de l'Ateneu maonès durant alguns anys.
Una mica endinsats pel Camí des Castell, ens trobarem amb l'antiga Casa d'Es Poble, que fou dissenyada també per l'arquitecte Femenias com a seu del Casino Republicà. Aquesta casa fou bombardejada durant la Guerra Civil i incautada l'any 1939. Des de l'any 1991 es convertí en casal per a la gent gran. Casi bé davant d'aquesta Casa des Poble hi trobem la seu del Consell Insular de Menorca ubicada en una rica casa vuitcentista.
Els frares carmelites aconseguiren autorització del govern anglès per a edificar una església i un convent per a la seva ordre a Maó, després de molts anys de gestió. L'edifici que es va construir al llarg de més de 70 anys, fou començat l'any 1750 i, és una de les més espaioses de Maó, construïda amb un estil neoclàssic.
Edificat juntament a l'església hi tenim el Claustre del Carme on hi destaca el conjunt de mènsules esculpides de la planta baixa. Aquest Claustre fou desamortitzat l'any 1835 per Mendizabal. El Claustre passà a ésser propietat municipal i, al llarg del temps ha albergat diferents destins com son: la presó, el tribunal de justícia, una escola pública i el mercat de carns i verdures.
És una de les millors mostres arquitectòniques de la ciutat, conserva en general les línies constructives originals.
L'edifici de la peixateria, obra de Francesc Femenies l'any 1927, està construïda sobre un antic baluard del segle XVIII, te forma rectangular amb un pati interior i el pavelló central. La Plaça Espanya, dissenyada també en aquella època hi destaca el punt més alt de la mateixa, on hi ha una magnífica vista al port de Maó, i destaca també la Casa Mir, una casa del modernisme maonès.