El barranc d'Algendar és l'accident més important de l'altiplanície miocènica del sud de Menorca, de gran bellesa natural i paisatgística.
Aquest barranc forma el límit entre els termes municipals de Ferreries i Ciutadella.
Es pot visitar des de Ferreries, enfilant la carretera general i prenent la segona desviació per l'esquerra, que s'endinsa a un camí veïnal permetent el pas dels vehicles fins a la mateixa boca del barranc.
L'excursió es continua després a peu. L'abundància d'aigua i l'especial configuració orogràfica, a reguard dels forts vents de tramuntana, tan característics a l'època invernal, fan els terrenys del barranc molt aptes per al cultiu de fruites i hortalisses.
Són famoses les seves taronges. La riquesa de la fauna i la flora d'Algendar han configurat el territori com una reserva natural de gran valor ecològic i han sensibilitzat la població sobre la necessitat d'evitar projectes d'urbanització que acabarien amb l'hàbitat natural d'algunes de les espècies protegides d'animals que viuen entre les seves roques i afilats penya-segats.
Travessant el barranc s'arriba fins a la platja de Cala Galdana, encara que la deixadesa gradual de de l'activitat agrícola ha provocat la intransibilitat del darrer tram del camí. Un rierol d'aigua fresca i cristal·lina travessa la fondalada i recull les aigües pluvials de les vessants en el riu de la cala.
La literatura popular ha creat nombroses llegendes i mites. "Sa nuvia d'Algendar" és sens dubte la més coneguda. Narra les peripècies d'una jove pagesa que una nit de lluna plena és segrestada per un moro que s'havia enamorat d'ella i se l'endú captiva a terres de la moreria.
Diu la tradició popular que en aquests bells paratges existiren els jardins d'Almogàver de Santa Àgueda en una època anterior a 1287, en temps de la dominació musulmana.